1. |
L'Hostal París
04:37
|
|||
Els llits
on es feia l'amor
de l'Hostal París
encara estan buits
i et vas recargolant… replegant
Oh, els llits
un hostal sense límits
Només el cel i la fusta
una terra cremada
el teu alè
la teva pell
I després el teu cos
en moviment
i la llum…
i la Terra que no es para… que gira
I tot, en una mena d'ordre
celestial.
Són els anys, són
els cossos
ets tu.
En aquesta habitació… només és la llum
Quan tot està perdut
tot es refina, tot es redibuixa
tot cobra vida.
Una vida tímida
La decadència.
|
||||
2. |
Cauen les fulles
02:53
|
|||
Cauen les fulles
lentament
Cauen les fulles
és hivern
Cauen i passen
les coses
i és igual
Em dono tot al temps
i no sento les hores
com em recorren
… si les ignoro.
Has estat tants dies
estant aquí
Has estat tants dies
estant amb mi
Ja no queda res
només queda
el pinçament
elèctric
Vas cantant una mitja melodia
alegre, vas cantant
i puges les escales cap a dalt
fins al seu pis
Puges l'escala com puges l'escala del seu cos
i no mires mai enrere
o això és el que dius
I et trobes una dona
que et dóna un món
i el món no és més que interior
perquè et tanques a casa seva
perquè et tanques a casa seva
i a fora només hi ha una frontera
i a dins un nom
mig mític diríes
mig oníric
i gravites en l'aire
i perds tota la llum que portaves
perquè te'n ensenyen
una de nova
I ella es tensa com un arc
la seva pell es tensa com un arc
i et sents tant bé
i penses que a fora series com un esclau
i us tireu líquids per sobre
allunyant encara un moment la mort
que potser us mira.
|
||||
3. |
Hivern (la tristesa)
02:26
|
|||
I miro pels vidres transparents
i miro més enllà
em recorden la boira
i pugen les noies
ordenadament
als peus del llit
suficientment lluny
i suficientment a prop
per no sentir l'alè
l'olor de la pell malalta
estan als peus del llit
i volen que parli
volen que digui
volen que reciti
i que torni a recitar
les paraules boniques filtrades com la mel
als seus ulls adolecents
i una em diu
que les paraules com les meves
l'omplen de vida
i jo la miro
convalescent…
i després vindrà el director
probablement dirà què tal
què tal avui
què tal
senyor poeta
com estan les coses…
i és el moment en que
desapareixen les faldilles
i les mitges
i és el moment
en que dic
hivern
hivern
hivern.
|
||||
4. |
El somni antic
03:21
|
|||
He tingut un somni
dins d'un somni
somiava que era immaterial
somiava que era blanc
un punt únic en la nit
que tenia el cap ple d'estrelles
i que el deixava de costat
com un moble… m'elevava.
Corria pels prats deserts de la meva malaltia
la melancolia
excèntrica extàtica romana
un arbre perdut
bosc sense fulles
esperit etern
lúcid
teu.
Corria descalç pels prats
pels prats antics
i ningú sabia el meu nom
el saps
el meu nom?
el saps
el meu nom?
El pare de la noia va dir
diu el metge que el pare de la noia va dir
no tornarà
mentre m'omplia d'injeccions
La mort m'obria totes les portes
i jo
les navegava
em banyava en aigües fredes
i el cor
em galopava.
El pare de la noia va dir
diu el metge que el pare de la noia va dir
no tornarà
mentre m'omplia d'injeccions
La mort m'obria totes les portes
i jo
les navegava
em banyava en aigües fredes
i el cor
em galopava.
|
Un hivern a Barcelona... Barcelona, Spain
Un hivern a Barcelona és el projecte de Bernat Sànchez i Àlex Reig, amb la participació activa i genial de Joan Thelorious.
Contact Un hivern a Barcelona...
Streaming and Download help
If you like Un hivern a Barcelona..., you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp